divendres, 22 de gener de 2010

Croquetes de tonyina


A casa meva agraden molt i molt les croquetes, per això, tot i que no és un plat que a mi m'encanti, les faig tot sovint i de força coses diferents. Aquest cop les vaig fer de tonyina, però també les faig de pernil, de la carn del brou,... i sempre intento innovar en aquest tema. És un aperitiu que permet fer-ne força i congelar-les per fer-les en qualsevol moment improvisat.

Sembla una cosa força difícil de fer, però tot el contrari, la única pega és que fer la forma característica de les croquetes comporta força feina, per això estic investigant per trobar una màquina o algun altre sistema que em permeti fer-les més ràpid. Espero que us agradin!




Ingredients:

- 1 ceba
- 1 l de llet
- 150 g de farina
- 400 g de tonyina (la quantitat va una mica a gustos, depèn de si vols notar-hi força la tonyina o no, a mi personalment m'agrada trobar-la).
- sal
- pebre
- nou moscada (opcional)

Preparació:

Tallar la ceba ben fina i sofregir-la. Un cop la ceba estigui ben cuita, hi afegim la tonyina i ho barregem tot plegat. Un cop fet això, hi afegim la farina i la barregem bé amb la resta dels ingredients per tal que es cuini una mica i ens espesseixi després la beixamel.

Tot seguit hi afegim la llet, el pebre, la sal i la nou moscada, i remenem contínuament, per tal que no se'ns enganxi, fins a obtenir una massa força espessa i que es desenganxi de les parets de l'olla. Posem la massa en una plata on quedi força estirada i la deixem reposar a la nevera, quan s'hagi refredat, durant un dia.

Al dia següent, traiem la massa de la nevera i li donem forma a les croquetes.- Per fer això jo normalment utilitzo un parell de culleres, però també es pot fer amb les mans, amb una màniga pastissera, o amb algun altre estri que ens permeti fer la forma característica de les croquetes. - les passem per farina, ou i pa ratllat i ja les tenim llestes per fregir (Aquest seria el moment de congelar-les en cas que es vulguin guardar per algun altre dia). Les fregim en abundant oli i ja estan llestes per menjar! Bon profit!

1 comentari:

  1. Quan a casa agrada un plat, toca fer-lo peti qui peti, oi? Je je je...
    És veritat que fer croquetes porta feina, però val la pena fer-les a casa, no tenen res a veure amb les comprades. I posats a fer, fer-no quantitat i congelar-les és molt bona idea!

    ResponElimina

Comenta, critica, parla’n,…. tots els comentaris són benvinguts i agraïts. Un blog es nodreix, creix i evoluciona gràcies als teus comentaris.
Gràcies per perdre uns minuts en deixar la teva opinió.